Institucio Ibars

Seqüeles dels atacs epilèptics: possibles riscos

Moltes persones conviuen amb l’epilèpsia perquè tenen la malaltia ben controlada, tot i que d’altres no responen igual de bé al tractament i requereixen certes cures, amb independència de la seva edat. Sempre hi ha un risc de seqüeles d’atacs epilèptics, motiu pel qual és important per a l’entorn d’un pacient saber com reaccionar davant

Seqüeles dels atacs epilèptics: possibles riscos Read More »

Què és la deterioració cognitiva i quina tipus hi ha

Què és la deterioració cognitiva i quina tipus hi ha

Molts familiars de gent gran a qui prestem assistència domiciliària o altres tipus de suport creuen tenir clar què és el deteriorament cognitiu. Tanmateix, quan coneixem la persona a qui vam cuidar, ens trobem amb una demència. Aquest tipus d’errors són freqüents quan ambdós problemes es presenten en grau lleu, fins i tot si es

Què és la deterioració cognitiva i quina tipus hi ha Read More »

Programa indicidual de atención PIA

Com detectar un ictus

En una població envellida, tothom hauria de saber com detectar un ictus, encara que aquest problema no afecti exclusivament les persones de més d’una determinada edat. En el cas d’alguns ancians i de persones amb malalties neurodegeneratives, el diagnòstic immediat pot passar desapercebut a ulls no experts. El pronòstic de l’ictus i les seves probables

Com detectar un ictus Read More »

Bradicinesia: què és i com afecta a persones grans

La bradicinèsia és un símptoma que delata diferents malalties i dificulta el dia a dia de la gent gran afectades. Els cuidadors d’algú que presenta aquesta simptomatologia s’han d’adaptar al ritme del pacient i estar atents per evitar possibles accidents. Són diverses les malalties que solen cursar amb aquest símptoma, per la qual cosa és

Bradicinesia: què és i com afecta a persones grans Read More »

Cuidado a ancianos y cuidadores

Quins graus de dependència hi ha i com es determinen

En ocasions, la gent confon dependència i discapacitat, tal vegada perquè moltes de les discapacitats més visibles solen coincidir amb cert grau de dependència o perquè ambdues es mesuren amb un barem quantitatiu. Resulta més fàcil entendre la diferència fixant-nos en els que signifiquen els graus de dependència, recollits en l’article 26 de la Llei

Quins graus de dependència hi ha i com es determinen Read More »

La desorientació en ancians: causes i formes d’actuació

La desorientació en ancians és una cosa que es produeix amb freqüència en algunes persones, mentre d’altres assoleixen edats realment avançades sense minva en el seu sistema d’orientació. Tanmateix, els ancians poden patir una desorientació puntual amb molta més freqüència que els adults, i és important saber com actuar en tots dos casos. Quan el

La desorientació en ancians: causes i formes d’actuació Read More »

Alzheimer vs. Demència: Comprenent les Diferències

La confusió entre els termes “Alzheimer” i “demència” és comuna, ja que sovint s’utilitzen indistintament en converses quotidianes. No obstant això, és important comprendre que encara que aquests dos conceptes estan relacionats, no són el mateix. En aquest article, explorarem les diferències clau entre Alzheimer i demència per aclarir aquesta distinció important.   Què és

Alzheimer vs. Demència: Comprenent les Diferències Read More »

La somnolència en gent gran durant el dia és gairebé tan habitual com l’agitació nocturna. En molts casos hi ha un desajust dels ritmes circadians associat a l’envelliment, tot i que en altres casos estarem davant d’un cas d’hipersòmnia. Tant la somnolència diürna deguda a una mala higiene del son com la hipersòmnia impliquen que el cuidador hagi de realitzar ajustos en els horaris i rutines de la persona gran per millorar la seva qualitat de vida. No obstant això, la hipersòmnia pot ser un símptoma d’una cosa important, per la qual cosa convé diferenciar-la. Què és la hipersòmnia La hipersòmnia és una condició en què se sent molt somni durant el dia, amb independència de si s’ha dormit bé. És a dir, el sopor i el cansament no remeten augmentant les hores o la qualitat del son, cosa que pot augmentar el risc d’accidents i ser causa d’irritabilitat, sobretot en ancians. Una cosa habitual en la hipersòmnia: la persona pot quedar-se adormida en qualsevol lloc o postura. Tipus d’ hipersòmnia en gent gran Per parlar d’hipersòmnia cal que els símptomes es presentin durant almenys un mes consecutiu. La manera amb què es produeix aquest símptoma o condició permet parlar de tres tipus d’ hipersòmnies en ancians: Hipersòmnia idiopàtica amb son reduït Idiopàtic sol indicar causa desconeguda o no clara, tot i que en el cas de la hipersòmnia fa referència a un somni nocturn dura entre 6 i 10 hores, molt lleuger. Les persones grans amb aquesta condició en concret solen tenir facilitat per despertar de les sitges diàries o del son nocturn. Hipersòmnia idiopàtica amb somni prolongat En aquest cas succeeix l’oposat al típic episodi d’insomni. El son nocturn és de fins a 12-14 hores i, a més, la persona gran sol necessitar fer eixides de llarga durada (3-4 hores), amb problemes per a despertar-se del son. Hipersòmnia recurrent És poc comú i sol afectar els menuts. Es dona diverses vegades a l’any, per temporades, alternant amb períodes en què el son entra dins del que es considera normal per a l’edat. Causes de somnolència en ancians Les causes de la somnolència en ancians permeten parlar d’hipersòmnia primària i secundària, una altra classificació complementària a l’anterior. • La hipersòmnia primària no es deu a una malaltia o a la presa de certs medicaments, sinó a interrupcions en els circuits neuronals del cervell responsables de regular el son i la vigília. • La hipersòmnia secundària té una o més causes o responsables: efectes secundaris d’alguna medicació, símptomes de malalties com el Parkinson o minva en les funcions cognitives en general. Consells per prevenir la somnolència en gent gran Mantenir uns horaris regulars ajuda a evitar alteracions en el patró de son dels ancians i, en general, tots els hàbits que afavoreixen la conciliació del son durant la nit: evitar sopars copiós i exercici intens abans de dormir, practicar exercicis de relaxació, etcètera. Si la hipersòmnia ha fet acte de presència, el primer és obtenir un diagnòstic certer, per procedir amb el tractament de la causa, en cas de necessitat. Hi ha pacients amb hipersòmnia que necessiten fer siestas, respectant uns horaris, per millorar la seva fatiga física i mental. Cal, per tant, un horari flexible. Si el cuidador no pot modificar el seu per exigències laborals o altres motius de força major, sempre és possible comptar amb l’ ajut de l’ atenció domiciliària per conciliar millor. Els professionals d ‘Institució Ibars que acudim al domicili a ajudar el cuidador estem familiaritzats amb tots dos trastorns del son i podem fer viables aquests canvis recomanats en la rutina de la persona gran per combatre l’excés de somnolència en gent gran durant el dia. i com podem prevenir-la

La somnolència en gent gran durant el dia és gairebé tan habitual com l’agitació nocturna. En molts casos hi ha un desajust dels ritmes circadians associat a l’envelliment, tot i que en altres casos estarem davant d’un cas d’hipersòmnia. Tant la somnolència diürna deguda a una mala higiene del son com la hipersòmnia impliquen que

La somnolència en gent gran durant el dia és gairebé tan habitual com l’agitació nocturna. En molts casos hi ha un desajust dels ritmes circadians associat a l’envelliment, tot i que en altres casos estarem davant d’un cas d’hipersòmnia. Tant la somnolència diürna deguda a una mala higiene del son com la hipersòmnia impliquen que el cuidador hagi de realitzar ajustos en els horaris i rutines de la persona gran per millorar la seva qualitat de vida. No obstant això, la hipersòmnia pot ser un símptoma d’una cosa important, per la qual cosa convé diferenciar-la. Què és la hipersòmnia La hipersòmnia és una condició en què se sent molt somni durant el dia, amb independència de si s’ha dormit bé. És a dir, el sopor i el cansament no remeten augmentant les hores o la qualitat del son, cosa que pot augmentar el risc d’accidents i ser causa d’irritabilitat, sobretot en ancians. Una cosa habitual en la hipersòmnia: la persona pot quedar-se adormida en qualsevol lloc o postura. Tipus d’ hipersòmnia en gent gran Per parlar d’hipersòmnia cal que els símptomes es presentin durant almenys un mes consecutiu. La manera amb què es produeix aquest símptoma o condició permet parlar de tres tipus d’ hipersòmnies en ancians: Hipersòmnia idiopàtica amb son reduït Idiopàtic sol indicar causa desconeguda o no clara, tot i que en el cas de la hipersòmnia fa referència a un somni nocturn dura entre 6 i 10 hores, molt lleuger. Les persones grans amb aquesta condició en concret solen tenir facilitat per despertar de les sitges diàries o del son nocturn. Hipersòmnia idiopàtica amb somni prolongat En aquest cas succeeix l’oposat al típic episodi d’insomni. El son nocturn és de fins a 12-14 hores i, a més, la persona gran sol necessitar fer eixides de llarga durada (3-4 hores), amb problemes per a despertar-se del son. Hipersòmnia recurrent És poc comú i sol afectar els menuts. Es dona diverses vegades a l’any, per temporades, alternant amb períodes en què el son entra dins del que es considera normal per a l’edat. Causes de somnolència en ancians Les causes de la somnolència en ancians permeten parlar d’hipersòmnia primària i secundària, una altra classificació complementària a l’anterior. • La hipersòmnia primària no es deu a una malaltia o a la presa de certs medicaments, sinó a interrupcions en els circuits neuronals del cervell responsables de regular el son i la vigília. • La hipersòmnia secundària té una o més causes o responsables: efectes secundaris d’alguna medicació, símptomes de malalties com el Parkinson o minva en les funcions cognitives en general. Consells per prevenir la somnolència en gent gran Mantenir uns horaris regulars ajuda a evitar alteracions en el patró de son dels ancians i, en general, tots els hàbits que afavoreixen la conciliació del son durant la nit: evitar sopars copiós i exercici intens abans de dormir, practicar exercicis de relaxació, etcètera. Si la hipersòmnia ha fet acte de presència, el primer és obtenir un diagnòstic certer, per procedir amb el tractament de la causa, en cas de necessitat. Hi ha pacients amb hipersòmnia que necessiten fer siestas, respectant uns horaris, per millorar la seva fatiga física i mental. Cal, per tant, un horari flexible. Si el cuidador no pot modificar el seu per exigències laborals o altres motius de força major, sempre és possible comptar amb l’ ajut de l’ atenció domiciliària per conciliar millor. Els professionals d ‘Institució Ibars que acudim al domicili a ajudar el cuidador estem familiaritzats amb tots dos trastorns del son i podem fer viables aquests canvis recomanats en la rutina de la persona gran per combatre l’excés de somnolència en gent gran durant el dia. i com podem prevenir-la Read More »